Pic Longue o Gran Vignemale (3298mts)

Característiques tècniques:

Nom: Pic Longue o Gran Vignemale

Alçada: 3298mts

Desnivell: 1458mts

Data de l'ascenció: 08/08/08

Via: Gavarnie (Barrage d'Ossoue)-Glacera d'Ossoue - Vignemale. (mapa d'accés)

Horaris: Unes 5 hores fins al cim, i quatre més de baixada...

Material: Bastons per la pujada, piolet i grampons necessaris a la glacera. Possibilitat d'encordar-se en funció de l'època de l'any.

Mapa d'ascens (el primer tram, resseguint el GR-10)

Observacions: Es pot contemplar la possibilitat de fer-lo en dos dies, i més si es vol fer altres cims de la cresta. En aquest cas, es fa nit al refugi de Bayssellance, i els temps aproximats, són:

Barrage d'Ossoue - Refugi de Bayssellance 2,45 hores - Desnivell: 850mts
Refugi de Bayssellance - Vignemale 2'45 hores - Desnivell: 800mts

També per la cara nord, venint des de Llac de Gaube i passant pel refugi.

Massís del Vignemale des del cim del Taillón (molt de zoom)

Informació d'interès: El Pic Longue o Gran Vignemale, és la muntanya més alta del Pirineu Francès, i des de sempre ha estat considerada una de les ascencions més "alpines" que es poden realitzar al Pirineu, sent molt famosa l'ascenció per la seva cara nord, a través del corredor anomenat Couloir de gaube. La muntanya, també és coneguda pel romanç que va mantenir amb el pirineïsta Henry Russell, el qual va arribar a comprar la muntanya durant 100 anys, i a edificar-s'hi un total de set coves per passar-hi llargues temporades.

L'ascenció des de Gavarnie, no presenta grans dificultats, tot i que s'ha de superar un fort desnivell, i fer-ho en un dia implica un mínim de condició física. La glacera d'Ossoue es considerada la segona més gran del Pirineu darrera de la de l'Aneto, tot i que ultimament hem llegit bastants comentaris sobre la profunda retracció d'aquesta, passant a primera posició la d'Ossoue.

El massís del Vignemale agrupa un total de 16 tresmils (10 de principals i 6 de secundaris). En un sol dia es pot fer l'ascenció dels que rodegen la glacera (Cerbillona, Montferrat...), i si es té prou temps i ganes, acostar-se als que estan un xic més allunyats (Gran Tapou i les seves puntes, i elPic du Milieu.)

Massís del Vignemale pujant al Piméné

Ressenya:

<<6:00>> Iniciem l'ascenció deixant el cotxe al costat del Barrage d'Ossoue (1840mts) quan encara tot just el sol s'esta pensant si s'aixeca, passem pel costat d'una cabaneta, i iniciem el recorregut seguint les traces del GR-10 francès fins al fons de la vall, resseguint tot el llac per la dreta, fins arribar a la torrentera que hi aboca les aigües, i una cascada (1866mts). Darrera hem deixat el trencall que mena directament cap a la zona del Gran Tapou.

Travessem la torrentera per un pont, i comencem a enfilar-nos pel camí enmig de la boira, per tornar a devallar un xic al travessar el Pont de neige (gelera perenne formada per les allaus, situat a la confluència de diverses torrentes (2092mts - 7:00)

Seguim ascendint zigzaguejant per uns prats, on avancem un grup que va amb un guia (on hi va un nen d'uns 12 anys que després ens trobarem a la grimpada) i finalment després de molt pujar, arribem a les grottes Bellevue (2378mts)

Inici de la glacera

Un poc més amunt, el camí ( i el GR) segueixen en direcció al refugi de Baysselance, i nosaltres seguim recte per una pronunciada tartera cap a la base del Glacier d'Ossoue. (2550mts).

La Marteta amb el circ de fons...

Arribem al peu de la glacera tot seguint les fites de pedra que s'alcen pel camí, i vorejant el torrent format pel desglaç, un cop al peu de la glacera, ens calcem els grampons després de menjar un xic per agafar forces. (2660mts - 8:15)

El camí a seguir (rimaya al Petit Vignemale)

El coll de la glacera s'inicia amb una forta pujada evitant una petita zona d'esquerdes, des d'on es pot veure la rimaya a tocar del petit vignemale. El camí tendeix lleugerament a l'esquerra mentre vas ascendint (direcció Montferrat), fins que a l'alçada dels 3000 mts, amb una vista imponent de tota la vall, i del circ de Gavarnie com a espectador d'honor de la nostra ascenció. El dia boirós a la vall, fa que tant sols s'alcin sobre els núvols les puntes més altes de la muntanya, deixant-nos disfrutar d'un espectacle realment magnífic.

Direcció Vignemale

És en aquest punt (a l'alçada del petit Vignemale) on divisem ja perfectament davant dels nostres ulls el Pic Longue (9:40). El nostre camí fa una nova diagonal, però aquest cop cap a la dreta portant-nos directament als peus de la muntanya. Des d'ací es pot observar tota la glacera aixi com els cims que la dominen (3289mts - 10:25)

El viatge cap al cim...

Una ullada al Couloir de Gaube

Deixem el material de neu a baix, i iniciem una grimpada sense massa perill que ens ha de conduir al cim. La pedra de la grimpada es bastant bona, tot i que s'ha de vigilar amb algunes roques soltes, i sobretot, amb les possibles pedres que puguin enviar-nos la resta de gent que fa camí.

Nosaltres hi hem estat!!!

La glacera abans d'iniciar la grimpada...

Si es segueixen les fites disposades al llarg de la grimpada, es pot arribar a una de les coves que Henry Russel va fer construïr per allà, tot i que coneixem a més de un i de dos que se l'ha saltat per fer la grimpada per altres bandes, en tot cas, no hi ha un camí segur a seguir, aixi que el millor, es anar per on a cada ú li sembli més senzill de pujar.

Grimpant...

Un cop d'alt, resseguim la cresta durant uns metres fins arribar per fi al cim més elevat de pirineu francès!!! Pic Longue o Gran Vignemale (3298mts - 10:55)

Arribant a la cresta, vistes a la cara nord...

Foto-cim!!! Vignemale (3298mts)

Vistes des del cim (cresta del circ de Gavarnie)

Vistes des del cim (refu de Bayssellance)

la glacera des del cim...

Fetes les fotos, i arxivades les vistes al calaix de la memòria, iniciem la baixada, ja que per la glacera s'acosten unes quantes cordades, i no voldriem haver de patir massa desgrimpant per les pedres que puguin caure. (11:25)

Caminant sobre els núvols...

que petits que sóm...

Petites esquerdes a la glacera...

Arribant a baix, la boira puja...

Desfem el camí pel mig de la glacera amb unes vistes imponent davant nostre, i arribem altre cop a l'inici de la glacera (13:00), on ens desfem dels grampons i piolets, i mengem una mica per agafar forces per la llarga baixada que ens espera. Per sort, els núvols han començat a escampar i tindrem un retorn plàcid i lluminós...

La Vall amb el Barrage al fons...

De camí al cotxe, parem a "visitar" les coves de'n Russell (13:30), i admirem el paisatge que la foscor i la boira del matí ens havien privat. travessem el Pont de Neige (14:20), amb la neu bastant descomposta (no sé si li aguantarà massa l'etiqueta de perenne).

Visitant les coves d'en Russell...

Diem adeu a la glacera

Desfent camí...

Pont de Neige

Les ovelles refrescant-se a la neu...

Desfem camí fins al Barrage d'Ossoue on arribem sobre les 15 hores. En total unes 9 hores de caminada amb uns 1500 mts de desnivell, fan d'aquest cim, una gran excursió, tot i que bastant dura fisicament... 100% recomanable!!!

Arribant...

Una mirada al camí fet...

El Barrage d'Ossoue