dilluns, 1 de setembre del 2008

Pic Longue o Gran Vignemale (3298mts)

Característiques tècniques:

Nom: Pic Longue o Gran Vignemale

Alçada: 3298mts

Desnivell: 1458mts

Data de l'ascenció: 08/08/08

Via: Gavarnie (Barrage d'Ossoue)-Glacera d'Ossoue - Vignemale. (mapa d'accés)

Horaris: Unes 5 hores fins al cim, i quatre més de baixada...

Material: Bastons per la pujada, piolet i grampons necessaris a la glacera. Possibilitat d'encordar-se en funció de l'època de l'any.


Mapa d'ascens (el primer tram, resseguint el GR-10)


Observacions: Es pot contemplar la possibilitat de fer-lo en dos dies, i més si es vol fer altres cims de la cresta. En aquest cas, es fa nit al refugi de Bayssellance, i els temps aproximats, són:

Barrage d'Ossoue - Refugi de Bayssellance 2,45 hores - Desnivell: 850mts
Refugi de Bayssellance - Vignemale 2'45 hores - Desnivell: 800mts

També per la cara nord, venint des de Llac de Gaube i passant pel refugi.


Massís del Vignemale des del cim del Taillón (molt de zoom)


Informació d'interès: El Pic Longue o Gran Vignemale, és la muntanya més alta del Pirineu Francès, i des de sempre ha estat considerada una de les ascencions més "alpines" que es poden realitzar al Pirineu, sent molt famosa l'ascenció per la seva cara nord, a través del corredor anomenat Couloir de gaube. La muntanya, també és coneguda pel romanç que va mantenir amb el pirineïsta Henry Russell, el qual va arribar a comprar la muntanya durant 100 anys, i a edificar-s'hi un total de set coves per passar-hi llargues temporades.

L'ascenció des de Gavarnie, no presenta grans dificultats, tot i que s'ha de superar un fort desnivell, i fer-ho en un dia implica un mínim de condició física. La glacera d'Ossoue es considerada la segona més gran del Pirineu darrera de la de l'Aneto, tot i que ultimament hem llegit bastants comentaris sobre la profunda retracció d'aquesta, passant a primera posició la d'Ossoue.

El massís del Vignemale agrupa un total de 16 tresmils (10 de principals i 6 de secundaris). En un sol dia es pot fer l'ascenció dels que rodegen la glacera (Cerbillona, Montferrat...), i si es té prou temps i ganes, acostar-se als que estan un xic més allunyats (Gran Tapou i les seves puntes, i elPic du Milieu.)

Massís del Vignemale pujant al Piméné

Ressenya:

<<6:00>> Iniciem l'ascenció deixant el cotxe al costat del Barrage d'Ossoue (1840mts) quan encara tot just el sol s'esta pensant si s'aixeca, passem pel costat d'una cabaneta, i iniciem el recorregut seguint les traces del GR-10 francès fins al fons de la vall, resseguint tot el llac per la dreta, fins arribar a la torrentera que hi aboca les aigües, i una cascada (1866mts). Darrera hem deixat el trencall que mena directament cap a la zona del Gran Tapou.

Travessem la torrentera per un pont, i comencem a enfilar-nos pel camí enmig de la boira, per tornar a devallar un xic al travessar el Pont de neige (gelera perenne formada per les allaus, situat a la confluència de diverses torrentes (2092mts - 7:00)

Seguim ascendint zigzaguejant per uns prats, on avancem un grup que va amb un guia (on hi va un nen d'uns 12 anys que després ens trobarem a la grimpada) i finalment després de molt pujar, arribem a les grottes Bellevue (2378mts)


Inici de la glacera


Un poc més amunt, el camí ( i el GR) segueixen en direcció al refugi de Baysselance, i nosaltres seguim recte per una pronunciada tartera cap a la base del Glacier d'Ossoue. (2550mts).


La Marteta amb el circ de fons...


Arribem al peu de la glacera tot seguint les fites de pedra que s'alcen pel camí, i vorejant el torrent format pel desglaç, un cop al peu de la glacera, ens calcem els grampons després de menjar un xic per agafar forces. (2660mts - 8:15)


El camí a seguir (rimaya al Petit Vignemale)


El coll de la glacera s'inicia amb una forta pujada evitant una petita zona d'esquerdes, des d'on es pot veure la rimaya a tocar del petit vignemale. El camí tendeix lleugerament a l'esquerra mentre vas ascendint (direcció Montferrat), fins que a l'alçada dels 3000 mts, amb una vista imponent de tota la vall, i del circ de Gavarnie com a espectador d'honor de la nostra ascenció. El dia boirós a la vall, fa que tant sols s'alcin sobre els núvols les puntes més altes de la muntanya, deixant-nos disfrutar d'un espectacle realment magnífic.


Direcció Vignemale


És en aquest punt (a l'alçada del petit Vignemale) on divisem ja perfectament davant dels nostres ulls el Pic Longue (9:40). El nostre camí fa una nova diagonal, però aquest cop cap a la dreta portant-nos directament als peus de la muntanya. Des d'ací es pot observar tota la glacera aixi com els cims que la dominen (3289mts - 10:25)


El viatge cap al cim...


Una ullada al Couloir de Gaube


Deixem el material de neu a baix, i iniciem una grimpada sense massa perill que ens ha de conduir al cim. La pedra de la grimpada es bastant bona, tot i que s'ha de vigilar amb algunes roques soltes, i sobretot, amb les possibles pedres que puguin enviar-nos la resta de gent que fa camí.



Nosaltres hi hem estat!!!


La glacera abans d'iniciar la grimpada...


Si es segueixen les fites disposades al llarg de la grimpada, es pot arribar a una de les coves que Henry Russel va fer construïr per allà, tot i que coneixem a més de un i de dos que se l'ha saltat per fer la grimpada per altres bandes, en tot cas, no hi ha un camí segur a seguir, aixi que el millor, es anar per on a cada ú li sembli més senzill de pujar.


Grimpant...



Un cop d'alt, resseguim la cresta durant uns metres fins arribar per fi al cim més elevat de pirineu francès!!! Pic Longue o Gran Vignemale (3298mts - 10:55)



Arribant a la cresta, vistes a la cara nord...

Foto-cim!!! Vignemale (3298mts)


Vistes des del cim (cresta del circ de Gavarnie)


Vistes des del cim (refu de Bayssellance)


la glacera des del cim...


Fetes les fotos, i arxivades les vistes al calaix de la memòria, iniciem la baixada, ja que per la glacera s'acosten unes quantes cordades, i no voldriem haver de patir massa desgrimpant per les pedres que puguin caure. (11:25)


Caminant sobre els núvols...


que petits que sóm...

Petites esquerdes a la glacera...


Arribant a baix, la boira puja...


Desfem el camí pel mig de la glacera amb unes vistes imponent davant nostre, i arribem altre cop a l'inici de la glacera (13:00), on ens desfem dels grampons i piolets, i mengem una mica per agafar forces per la llarga baixada que ens espera. Per sort, els núvols han començat a escampar i tindrem un retorn plàcid i lluminós...


La Vall amb el Barrage al fons...


De camí al cotxe, parem a "visitar" les coves de'n Russell (13:30), i admirem el paisatge que la foscor i la boira del matí ens havien privat. travessem el Pont de Neige (14:20), amb la neu bastant descomposta (no sé si li aguantarà massa l'etiqueta de perenne).


Visitant les coves d'en Russell...


Diem adeu a la glacera


Desfent camí...


Pont de Neige


Les ovelles refrescant-se a la neu...

Desfem camí fins al Barrage d'Ossoue on arribem sobre les 15 hores. En total unes 9 hores de caminada amb uns 1500 mts de desnivell, fan d'aquest cim, una gran excursió, tot i que bastant dura fisicament... 100% recomanable!!!


Arribant...


Una mirada al camí fet...


El Barrage d'Ossoue






divendres, 22 d’agost del 2008

Taillón (3144mts)

Característiques tècniques:

Nom: Taillón

Alçada: 3144mts

Desnivell: 942mts

Data de l'ascenció: 04/08/08

Via: Gavarnie (Coll de Tentes)- refugi de Serradets-
Brecha de Roland- Taillón.

Horaris: Coll de Tentes- refugi de Serradets 2 hores.
Refugi Serradets-Taillón 1,45hores

Material: Bastons, piolet i grampons necessaris en funció de l'època de l'any.

Des de Gavarnie, agafem la pista que mena direcció a les pistes d'esqui i deixem el cotxe a Coll de Tentes (2208mts), tot i que la carretera segueix fins al Port de Bujaruelo, unes roques impedeixen el pas. Un munt de furgos i autocaravanes fan nit al parquing.


Camí de Coll de Tentes a Port de Bujaruelo


Enfilem la carretera cap a Port de Bujaruelo on trobem un cartell que indica el camí a seguir per anar al Refugi de Serradets. A partir d'aquí, el camí enfila progressivament passant pels peus del Taillón. Es tracta d'un camí molt fressat, marcat per fites que indiquen per on avançar.


Deixem el Port de Bujaruelo i ens dirigim al refugi...


El camí travessa un parell de clapes de neu que passem sense més entrebancs, i s'enfila cap a un torent que en aquesta època baixa bastant crescut. Unes cadenes a la roca ajuden a trobar el punt més idòni per tal de travessar-lo. Un cop a l'altre costat, retrobem el camí que ara puja una mica més dret tendint cada vegada més cap a l'esquerra.


Trobem algunes clapes de neu...

Després de l'últim gir, se'ns obre a la vista el refu de serradets amb el circ de gavarnie darrera, i a mida que avancem, la brecha de Roland es va obrint als nostres ulls.


Refugi de Serradets, la Brecha comença a treure el cap...

Un cop al refu, podem contemplar la brecha en la seva plenitud, així com també l'inici del gran circ que culmina a l'altre punta amb els Astazous i la gran cascada; des d'aquí es veuen perfectament les glaceres, als peus del marboré, que l'alimenten.


La Brecha de Roland


Vistes del circ de gavarnie i la gran cascada...


Nosaltres i la Brecha...


Comprovada la neu de la gelera, veiem que no cal utilizar els grampons, ja que la traça està molt marcada, i no hi ha gens de perill, avancem zigzaguejant fins arribar a aquesta inmensa porta cap a la vall d'Ordesa. Des de la Brecha, un camí ressegueix la seva paret occidental i vorejant el Dedo, ens mena cap a la paret sud del taillón, on la traça, una vegada més, està molt marcada.


El Dedo amb el Taillón de fons...


El Casco del Marboré i la paret oriental de la Brecha...

El camí que puja al Taillón...


Des del cim, tenim una fantàstica panoràmica de tots els inmensos cims que ens envolten...


El massís del Vignemale...


Foto-cim amb el circ darrera (al fons el Perdut)!!!


Els Gabietus i la seva imponent cresta (tot arribarà...)


La vall de Gavarnie coberta de núvols...


La vall d'Ordesa...

Després de quatre fotos, menjar una mica, i ubicar l'entorn, desfem el camí de tornada al cotxe.

Un 3mil molt assequible, i des del que tens una molt bona panoràmica de tot allò que t'envolta de cara a futures excursions... El camí que porta fins la Brecha, és una de les excursions més populars de les que surten de Gavarnie, i et trobes un munt de gent sobretot a la tornada.

Situem-nos...

Cortesia de GoogleEarth...

Cortesia de GoogleEarth...

Cortesia de Mapes Alpina (Ordesa-Mont Perdut...)