Nom: Pic Longue o Gran Vignemale
Alçada: 3298mts
Desnivell: 1458mts
Data de l'ascenció: 08/08/08
Material: Bastons per la pujada, piolet i grampons necessaris a la glacera. Possibilitat d'encordar-se en funció de l'època de l'any.
Observacions: Es pot contemplar la possibilitat de fer-lo en dos dies, i més si es vol fer altres cims de la cresta. En aquest cas, es fa nit al refugi de Bayssellance, i els temps aproximats, són:
Barrage d'Ossoue - Refugi de Bayssellance 2,45 hores - Desnivell: 850mts
Refugi de Bayssellance - Vignemale 2'45 hores - Desnivell: 800mts
També per la cara nord, venint des de Llac de Gaube i passant pel refugi.
Informació d'interès: El Pic Longue o Gran Vignemale, és la muntanya més alta del Pirineu Francès, i des de sempre ha estat considerada una de les ascencions més "alpines" que es poden realitzar al Pirineu, sent molt famosa l'ascenció per la seva cara nord, a través del corredor anomenat Couloir de gaube. La muntanya, també és coneguda pel romanç que va mantenir amb el pirineïsta Henry Russell, el qual va arribar a comprar la muntanya durant 100 anys, i a edificar-s'hi un total de set coves per passar-hi llargues temporades.
L'ascenció des de Gavarnie, no presenta grans dificultats, tot i que s'ha de superar un fort desnivell, i fer-ho en un dia implica un mínim de condició física. La glacera d'Ossoue es considerada la segona més gran del Pirineu darrera de la de l'Aneto, tot i que ultimament hem llegit bastants comentaris sobre la profunda retracció d'aquesta, passant a primera posició la d'Ossoue.
El massís del Vignemale agrupa un total de 16 tresmils (10 de principals i 6 de secundaris). En un sol dia es pot fer l'ascenció dels que rodegen la glacera (Cerbillona, Montferrat...), i si es té prou temps i ganes, acostar-se als que estan un xic més allunyats (Gran Tapou i les seves puntes, i elPic du Milieu.)
Ressenya:
<<6:00>> Iniciem l'ascenció deixant el cotxe al costat del Barrage d'Ossoue (1840mts) quan encara tot just el sol s'esta pensant si s'aixeca, passem pel costat d'una cabaneta, i iniciem el recorregut seguint les traces del GR-10 francès fins al fons de la vall, resseguint tot el llac per la dreta, fins arribar a la torrentera que hi aboca les aigües, i una cascada (1866mts). Darrera hem deixat el trencall que mena directament cap a la zona del Gran Tapou.
Travessem la torrentera per un pont, i comencem a enfilar-nos pel camí enmig de la boira, per tornar a devallar un xic al travessar el Pont de neige (gelera perenne formada per les allaus, situat a la confluència de diverses torrentes (2092mts - 7:00)
Seguim ascendint zigzaguejant per uns prats, on avancem un grup que va amb un guia (on hi va un nen d'uns 12 anys que després ens trobarem a la grimpada) i finalment després de molt pujar, arribem a les grottes Bellevue (2378mts)
Un poc més amunt, el camí ( i el GR) segueixen en direcció al refugi de Baysselance, i nosaltres seguim recte per una pronunciada tartera cap a la base del Glacier d'Ossoue. (2550mts).
Arribem al peu de la glacera tot seguint les fites de pedra que s'alcen pel camí, i vorejant el torrent format pel desglaç, un cop al peu de la glacera, ens calcem els grampons després de menjar un xic per agafar forces. (2660mts - 8:15)
El coll de la glacera s'inicia amb una forta pujada evitant una petita zona d'esquerdes, des d'on es pot veure la rimaya a tocar del petit vignemale. El camí tendeix lleugerament a l'esquerra mentre vas ascendint (direcció Montferrat), fins que a l'alçada dels 3000 mts, amb una vista imponent de tota la vall, i del circ de Gavarnie com a espectador d'honor de la nostra ascenció. El dia boirós a la vall, fa que tant sols s'alcin sobre els núvols les puntes més altes de la muntanya, deixant-nos disfrutar d'un espectacle realment magnífic.
El coll de la glacera s'inicia amb una forta pujada evitant una petita zona d'esquerdes, des d'on es pot veure la rimaya a tocar del petit vignemale. El camí tendeix lleugerament a l'esquerra mentre vas ascendint (direcció Montferrat), fins que a l'alçada dels 3000 mts, amb una vista imponent de tota la vall, i del circ de Gavarnie com a espectador d'honor de la nostra ascenció. El dia boirós a la vall, fa que tant sols s'alcin sobre els núvols les puntes més altes de la muntanya, deixant-nos disfrutar d'un espectacle realment magnífic.
És en aquest punt (a l'alçada del petit Vignemale) on divisem ja perfectament davant dels nostres ulls el Pic Longue (9:40). El nostre camí fa una nova diagonal, però aquest cop cap a la dreta portant-nos directament als peus de la muntanya. Des d'ací es pot observar tota la glacera aixi com els cims que la dominen (3289mts - 10:25)
Deixem el material de neu a baix, i iniciem una grimpada sense massa perill que ens ha de conduir al cim. La pedra de la grimpada es bastant bona, tot i que s'ha de vigilar amb algunes roques soltes, i sobretot, amb les possibles pedres que puguin enviar-nos la resta de gent que fa camí.
Si es segueixen les fites disposades al llarg de la grimpada, es pot arribar a una de les coves que Henry Russel va fer construïr per allà, tot i que coneixem a més de un i de dos que se l'ha saltat per fer la grimpada per altres bandes, en tot cas, no hi ha un camí segur a seguir, aixi que el millor, es anar per on a cada ú li sembli més senzill de pujar.
Un cop d'alt, resseguim la cresta durant uns metres fins arribar per fi al cim més elevat de pirineu francès!!! Pic Longue o Gran Vignemale (3298mts - 10:55)
Un cop d'alt, resseguim la cresta durant uns metres fins arribar per fi al cim més elevat de pirineu francès!!! Pic Longue o Gran Vignemale (3298mts - 10:55)
Fetes les fotos, i arxivades les vistes al calaix de la memòria, iniciem la baixada, ja que per la glacera s'acosten unes quantes cordades, i no voldriem haver de patir massa desgrimpant per les pedres que puguin caure. (11:25)
Desfem el camí pel mig de la glacera amb unes vistes imponent davant nostre, i arribem altre cop a l'inici de la glacera (13:00), on ens desfem dels grampons i piolets, i mengem una mica per agafar forces per la llarga baixada que ens espera. Per sort, els núvols han començat a escampar i tindrem un retorn plàcid i lluminós...
De camí al cotxe, parem a "visitar" les coves de'n Russell (13:30), i admirem el paisatge que la foscor i la boira del matí ens havien privat. travessem el Pont de Neige (14:20), amb la neu bastant descomposta (no sé si li aguantarà massa l'etiqueta de perenne).
Desfem camí fins al Barrage d'Ossoue on arribem sobre les 15 hores. En total unes 9 hores de caminada amb uns 1500 mts de desnivell, fan d'aquest cim, una gran excursió, tot i que bastant dura fisicament... 100% recomanable!!!






